Cognom - Els Bonada - Història d'una família de la Vall de Ribes

Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Història d'una família de la Vall de Ribes
Anar al contingut

Menú principal:

__________________________

El nostre cognom BONADA, és un cognom gascó,
poc freqüent, d’origen bigordà o bearnès




El document més antic dels BONADA
____________


19 de gener de 1519

Nota de Guillem Garcia

cosida dins el manual del discret Joan Mor

notari reial de la Vila i Vall de Ribes
____________



Origen dels BONADA
de la Vall de Ribes

Les primeres dades

El document més antic de l’arxiu familiar data de principis de l’any 1519. En ell s’explica que Joan d’Artanyà del lloc de Pontac, de la terra del Bearn, va fer donació d’una casa a la muller de Joan Bonada. En altres documents posteriors, troben aquest mateix Bonada com oriünd del bisbat de Tarba.

La revisió de la documentació notarial que es conserva de la Vall de Ribes de finals del segle XIV i principis del XV, així com el cens del fogatge de 1497, i un document de l’any 1494, en el que hi apareix la llista de cinquanta-cinc caps de casa de les parròquies de Queralbs i Fustanyà, que es reuniren en consell general per decidir sobre l’establiment d’una farga a Queralbs, no ens va aportar cap altra dada dels Bonada. Tanmateix,
la total absència d’aquest cognom en la documentació de la Vall de Ribes anterior a 1519, reforçarçava l’opció del possible origen occità de la nostra família.

Calia doncs continuar la recerca a França, seguint la pista que teníem dels llocs de Pontac i el bisbat de Tarba. Malauradament però, als arxius departamentals de les ciutats de Pau i Tarba es conserva molt poca documentació dels segles XV i XVI, com a conseqüència de les nombroses guerres i espolis que sofrí aquell territori en el passat.

A l’arxiu de Pau, tant sols hi ha un parell de manuals notarials de Pontac de la primera meitat del segle XVI, dels notaris Laurent de Cachalon i Johanet de Menauton. En el manual d’aquest darrer, que també fou batlle de Pontac, vàrem trobar-hi una inscripció datada el 25 d’abril de 1512, en la que un tal Guixarnaud Bonada, del poble de Loubajac, feia un reconeixement de deute.
Mapa de la Gascunya

Debitori de Guixarnaud Bonada - 25 d'abril de 1512

separador
El cognom BONADA

D’acord amb el parer d’historiadors especialistes en l’estudi de l’origen dels cognoms, és molt probable que el nostre cognom sorgís de la combinació de les paraules "bona nada" ben nascuda, o "bona anada" bona sortida, per esdevenir finalment bonada en fer la contracció fonètica de les dues síl·labes intermèdies.

Aquesta és segurament l’opció més plausible, sobretot tenint en compte que al principi de l’ús dels cognoms, els notaris i escrivans havien d’emprar fórmules aclaridores per distingir unes persones de les altres, com per exemple la utilització de la preposició "de" per indicar una filiació o procedència geogràfica. Per exemple, es podria citar a Joan de Bonanada, per nombrar a un fill d’una dona anomenada Bonanada, prenom comú que es troba amb molta freqüència en els registres baptismals fins ben entrat el segle XVI. Aquest costum propicià que alguns capellans, en fer les anotacions en els llibres sagramentals, escrivissin el nom dels infants fent la contracció fonètica que ja hem explicat anteriorment, possibilitant així l’aparició del cognom Bonada a partir de la filiació.

Finalment, volem recordar que un cognom pot tenir diversos bressols, sense que els seus portadors i famílies estiguin emparentades o tinguin vincles de consanguinitat. Per tant, és absolutament falsa la creença que totes les persones que porten un mateix cognom, descendeixen d’un únic individu, o que pertanyin a una mateixa família o llinatge.
Ferro dels Bonada
separador
El cognom BONADA al Piemont

Seguint altres línies de recerca, també vàrem trobar el cognom Bonada com un cognom propi de la regió italiana del Piemont, a l’antic regne de Savoia. Aquest cognom està documentat com un dels molts que sorgiren a Itàlia, derivats de la paraula llatina bonus-bonitus-bon.

Davant d’aquesta realitat, també vàrem considerar la possibilitat de que algun Bonada oriünd del Piemont, hagués marxat de la seva terra per establir-se al Bearn o a la Bigorra i posteriorment des d’allà, un seu descendent hagués tornat a migrar fins arribar a la Vall de Ribes, però experts historiadors que han investigat les onades migratòries que arribaren a Catalunya entre els segles XV i XVII ho descarten totalment, tant pel temps en que s’hauria d’haver produït, com per la distància i la ruta caòtica seguida, fora de les pautes i dels marcs clàssics de migració que hi havia aleshores.

Al poble piemontès de Trinità, va haver-hi un llinatge Bonada que va ostentar el títolde Comte de Vignolo, dignitat transmissible als primogènits mascles, que s’extingí amb Anna Maria Luisa Bonada, nascuda a Cuneo el 24 d’octubre de 1771. Aquest títol nobiliari, ja apareixia en el Il Consignamento d’Arme dels anys 1613-1614, i el seu escut d’armes forma part del Blasonario Piamontese

Podríem seguir amb altres personatges il·lustres del món de la cultura, el militar, o la noblesa, alguns dels quals tenen places i carrers dedicats a la seva memòria en diversos pobles i ciutats d’aquesta regió. Fins i tot, hi ha petits nuclis urbans o veïnats anomenats Bonada que pertanyen a municipis més grans, com la Cascina Bonada de Cuneo, o el poble Bonada de Roccaforte Mondovi. De fet, en tot el Piemont i especialment a la província de Cuneo, el cognom Bonada és encara avui molt present a la societat.
Mapa del Piemont
separador
Els escuts heràldics

Sobre heràldica hem de dir que hi ha un munt de creences que no tenen res veure amb la realitat. Per començar, cal entendre que els escuts no pertanyen als cognoms, sinó que tots estan lligats a unes persones concretes i als seus descendents, és a dir, a un llinatge. Fins i tot, es pot donar el cas que dins d’un mateix llinatge, tant sols una part de la família sigui noble, és a dir, els descendents d’una persona ennoblida i, per tant, només aquests tenen el dret d’usar el seu escut d’armes.

A Catalunya, únicament van tenir escut les famílies nobles, títols generalment concedits per mèrits o raons militars, i a la pràctica van ser molt poques les que van gaudir d’aquest privilegi. Per aquest motiu, cal anar amb compte amb els “professionals” de l’heràldica que hom pot trobar ensuperfícies comercials, mercats, fires i altres esdeveniments populars, en els que acostumen a vendre diversos objectes decorats amb suposats escuts dels cognoms més populars dels llocs que visiten.

Molts d’aquests escuts, són extrets del llibre Repertorio de blasones de la comunidad hispánica, de Vicente Cadenas y Vicent, obra en la que també hi apareix un suposat escut del cognom Bonada, comunament utilitzat per aquests “professionals”, que es descriu de la següent manera: En azur, nueve panelas de oro, puestas en fajas de a tres. En realitat, l’únic escut vertader que coneixem d’un Bonada, ha estat el dels comtes de Vignolo, llinatge que ja hem esmentat, oriünd de Trinità, en la regió del Piemont.

Finalment, volem explicar que el símbol que utilitzem en aquest llibre per identificar la nostra família, no és cap escut. És simplement el ferro que tenia la família Bonada de Serrat, per marcar els animals dels seus ramats.
Fals escut dels Bonada
separador

Els BONADA al món avui

Com a conseqüència de la posada en marxa del web sobre la història de la família Bonada, es van posar en contacte amb nosaltres, interessant-se pel nostre treball de recerca, persones amb les que compartim cognom, de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Cuba, Estats Units de Nord Amèrica, Mèxic, Veneçuela, Brasil, Uruguai i Argentina. Hem constatat que moltes d’elles, són també descendents d’aquell Joan Bonada, que a principis del segle XVI s’instal·là al petit poble de Serrat a la Vall de Ribes.
mon
© 2017 - Enric Bonada
Facebook
Twitter
Tornar al contingut | Tornaral menú principal