Els Bonada - Llocs de la Vall de Ribes - Els Bonada - Història d'una família de la Vall de Ribes

Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Els Bonada
Història d'una família de la Vall de Ribes
Història d'una família de la Vall de Ribes
Anar al contingut

Menú principal:

__________________________

La vida de dels nostres avantpassats
va transcórrer majoritàriament dins l’entorn de
la Vall de Ribes i la baronia de Toses
fins a principis del s. XX











__________________


Ribes de Freser


__________________







El territori de la Vall de Ribes



La Vall de Ribes i la baronia de Toses

Des de l’edat mitjana fins a principis del s. XVIII, el territori actualment conegut com la Vall de Ribes englobava dues zones amb realitats polítiques i administratives diferents, que des del punt de vista orogràfic, també coincidien en dues valls distintes, la Vall de Ribes pròpiament dita, que aplegava els pobles de Ribes, Campelles, Pardines, Bruguera, Batet, Queralbs, Serrat, Ventolà i Planoles, i la Vall de Toses, que incloïa els pobles de Toses, Fornells, Nevà, Planés i Dòrria.

Aquesta darrera vall documentada i coneguda fins avui com Baronia de Toses, restà en poder de les famílies nobles dels Urtx, Mataplana, i Pallars fins l’any 1374, en que fou venuda a la família Pinós.

Per aquest motiu, la Baronia de Toses quedà sotmesa a un règim senyorial, mentre que la Vall de Ribes es va mantenir sota jurisdicció reial.

Parròquies de la Vall de Ribes
i baronia de Toses

separador

La Vall de Núria

La Vall de Núria és una petita vall pirinenca situada dins el terme de Queralbs, a 1.967 m. d’alçada sobre el nivell del mar, encaixada en ple Pirineu i envoltada de cims que freguen els 3.000 m. d’altitud.

Per damunt de tot, la vall és coneguda pel santuari dedicat a la Verge de Núria, lloc històric de peregrinatge pels devots a la Mare de Déu, tant de Catalunya com del sud de França.

La vall està documentada des de l’any 1087, en què Guillem, comte de Cerdanya, va cedir els seus herbatges al monestir de Ripoll. En els documents més antics, hi apareix amb els noms de Annuria o Anugria.

La noticia més remota que es té del santuari data de l’any 1162. Es tracta d’una butlla del papa Alexandre III, en que autoritzava l’establiment de la Confraria de Nostra Senyora de Núria, i feia una concessió d’indulgències als fidels que hi anessin a celebrar la festivitat de la Mare de Déu, el dia 8 de setembre.


Santuari de la Verge de Núria
i altres instal·lacions


Els pobles



Serrat

El poble de Serrat està situat a una alçada de 1.357m. sobre el nivell del mar, a quatre kilòmetres i mig de Queralbs, municipi del que sempre a depès administrativament.

L’església parroquial fou construïda al veïnat de Fustanyà, a una distància d’un quilòmetre i mig del poble. Està documentada des de l’any 839, té una sola nau amb absis i està dedicada a Sant Sadurní, patró de Tolosa del Llenguadoc. La torre del campanar és de construcció més tardana, probablement de principis del segle XVI.

Pels Bonada aquesta església te una rellevància especial, ja que al llarg de quatre segles, fou el lloc on es batejà, casà i enterrà a tots els hereus de la família.

La distància que hi ha entre Serrat i Fustanyà, i les dificultats que de vegades suposava als seus habitants poder assistir als actes religiosos, feu que la família Tubau de Serrat s’oferís a construir l’any 1630, una església dins el poble, que és dedicà a la Mare de Déu del Remei.

Església parroquial de
Sant Sadurní de Fustanyà

separador


Queralbs

El poble de Queralbs està situat a 1.236 m. d’altitud, arrapat a la muntanya a l’entrada de les gorges de Núria. El seu terme té l’extensió més gran de tota la vall amb 93,8 km2. El municipi també aplega el poble de Serrat, el llogaret de Fustanyà, amb la seva església parroquial, els veïnats de la Farga, Vilamanya, Rialb, i la Vall de Núria amb el seu Santuari.

La primera església fou consagrada el 30 de juliol de  l'any 978 pel bisbe Guisad II de la Seu d'Urgell, tot i que aleshores era sufragània de la de Fustanyà. L’església romànica actual va ser construïda a finals del segle XI, reemplaçant la primitiva de la que no en queden restes. Té una sola nau amb absis, a la que més tard s’hi afegí un creuer. El campanar és de torre i la façana del creuer està culminada amb una petita espadanya, però la seva principal singularitat és el nàrtex que cobreix la porta d’entrada, afegit el segle XII, amb sis arcs i cinc columnes de marbre blau, acabades amb uns magnífics capitells.

Queralbs també té un petit castell o fortalesa, probablement construït a les acaballes del segle XIV o a començaments del XV, per un privilegi atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós l’any 1375.

Església parroquila de
Sant Jaume de Queralbs

transp
© 2017 - Enric Bonada
Facebook
Twitter
Tornar al contingut | Tornaral menú principal