__________________________
La casa era tant o més important que la pròpia família,
fins el punt de que gairebé es podria afirmar que
la família pertanyia a la casa i no pas la casa a la família
______________________________
Ribes de Freser
______________________________
Fins a principis del segle XX,
la vida de dels nostres avantpassats
va transcórrer majoritàriament dins l’entorn de
la Vall de Ribes i la baronia de Toses.
El territori de la Vall de Ribes
Parròquies de la Vall de Ribes
i baronia de Toses
La Vall de Ribes i la baronia de Toses
Des de l’edat mitjana fins al començament del segle XVIII, el territori que avui coneixem com la Vall de Ribes comprenia dues zones amb realitats polítiques i administratives diferents, que orogràficament també corresponien a dues valls diferenciades. La Vall de Ribes pròpiament dita aplegava els pobles de Ribes, Campelles, Pardines, Bruguera, Batet, Queralbs, Serrat, Ventolà i Planoles, mentre que la vall de Toses comprenia Toses, Fornells, Nevà, Planés i Dòrria.
Aquesta darrera vall, documentada històricament com a baronia de Toses, restà en poder de les famílies nobles d’Urtx, Mataplana i Pallars fins a l’any 1374, en què fou venuda a la família Pinós.
La baronia de Toses quedà, per tant, sotmesa a un règim senyorial, mentre que la Vall de Ribes es mantingué sota jurisdicció reial.
separador
Santuari de la Verge de Núria
i altres instal·lacions
La Vall de Núria
La Vall de Núria és una vall pirinenca situada dins el terme de Queralbs, a 1.967 metres d’altitud, envoltada de cims propers als 3.000 metres.
A la vall hi ha el santuari de Nostra Senyora de Núria, històric lloc de pelegrinatge de fidels procedents tant de Catalunya com del sud de França.
La primera referència documental coneguda de la vall data de l’any 1087, quan Guillem, comte de Cerdanya, cedí els seus herbatges al monestir de Ripoll. En els documents més antics apareix amb les formes Annuria o Anugria.
La notícia més antiga coneguda del santuari data de l’any 1162. Es tracta d’una butlla del papa Alexandre III en què autoritzava l’establiment de la Confraria de Nostra Senyora de Núria i concedia indulgències als fidels que hi acudissin per celebrar la festivitat de la Mare de Déu, el dia 8 de setembre.
Els pobles
Església parroquial de
Sant Sadurní de Fustanyà
Serrat
El poble de Serrat està situat a 1.357 metres d’altitud, a uns quatre quilòmetres i mig de Queralbs, dins el terme municipal d’aquest municipi.
L’església parroquial de Sant Sadurní es troba al veïnat de Fustanyà, a aproximadament un quilòmetre i mig de Serrat. Documentada des de l’any 839, és un edifici d’una sola nau amb absis, dedicat a sant Sadurní, patró de Tolosa del Llenguadoc. La torre del campanar és de construcció posterior, probablement del començament del segle XVI.
Durant prop de quatre segles, aquesta església fou el lloc on foren batejats, es casaren i foren enterrats els hereus de la família Bonada de Serrat.
La distància entre Serrat i Fustanyà i les dificultats que podia comportar el desplaçament per assistir als oficis religiosos propiciaren que, l’any 1630, la família Tubau de Serrat s’oferís a construir una església dins el poble, que fou dedicada a la Mare de Déu del Remei.
separador
Església parroquial de
Sant Jaume de Queralbs
Queralbs
El poble de Queralbs està situat a 1.236 metres d’altitud, a l’entrada de les gorges de Núria. El seu terme municipal, amb una extensió de 93,8 km², és el més gran de la Vall de Ribes. Comprèn també el poble de Serrat, el veïnat de Fustanyà, amb la seva església parroquial, els nuclis de la Farga, Vilamanya i Rialb, i la Vall de Núria, amb el santuari de Nostra Senyora de Núria.
La primera església de Queralbs fou consagrada el dia 30 de juliol de 978 pel bisbe Guisad II d’Urgell, tot i que aleshores era sufragània de la parròquia de Fustanyà. L’església romànica actual fou construïda a finals del segle XI en substitució de l’edifici primitiu, del qual no es conserven restes. Consta d’una sola nau amb absis, a la qual posteriorment s’afegí un creuer. El campanar és de torre i la façana del creuer està coronada per una petita espadanya. Un dels elements més característics de l’edifici és el nàrtex que precedeix la porta d’entrada, afegit al segle XII i format per sis arcs sostinguts per cinc columnes de marbre blau amb capitells esculpits.
Queralbs conserva també les restes d’un castell o fortalesa, probablement construït a les darreries del segle XIV o al començament del XV, arran d’un privilegi atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós l’any 1375.
transp
Les cases dels hereus
Can Bonada de Serrat
Any - 1950
Serrat
La casa pairal de can Bonada conserva diversos elements característics de l’arquitectura tradicional de Serrat i figura en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La casa primitiva, coneguda com el mas Graner, fou construïda aprofitant el fort pendent del terreny i adossada parcialment a la roca. Aquesta disposició deixava els baixos soterrats pel vessant de tramuntana, mentre que la façana de migjorn quedava oberta cap a la vall.
La referència documental més antiga coneguda d’un graner a la parròquia de Fustanyà apareix en un document del rei Pere III el Cerimoniós, datat el dia 3 de juliol de 1364.
Al llarg dels segles, els successius hereus hi realitzaren diverses obres de reforma i ampliació. S’hi afegiren nous cossos a banda i banda de l’edifici, seguint el traçat del camí que passa arran de la façana nord, s’aixecaren nous pisos i es construïren altres dependències davant la façana sud, fins a configurar el conjunt actual. Les diferents fases constructives encara es poden identificar en diversos punts dels murs de pedra.
Posteriorment, el grup El Redall adquirí i rehabilità la casa per destinar-la a establiment de turisme rural.
separador
Can Bonada de Ripoll
Any - 1913
Ripoll
El dia 3 d’abril de 1912, Francesc Bonada i Parés, hereu de la família i metge de professió establert a Ripoll, comprà un terreny al paratge anomenat la Roqueta, al carrer del Progrés de la vila.
El dia 8 de juliol d’aquell mateix any presentà una instància a l’Ajuntament de Ripoll per sol·licitar llicència per construir-hi una casa, que fou concedida el dia 7 d’agost.
El projecte fou encarregat a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, col·laborador d’Antoni Gaudí, que dissenyà un edifici modernista amb façana de pedra, conegut posteriorment com can Bonada.
Un any més tard, acabades les obres, la família es traslladà a la nova casa. La revista El Pirineu Català, en l’edició del dia 14 de juny de 1913, se’n feu ressò amb aquestes paraules: «Nostre benvolgut amich, el reputat metje Don Francisco Bonada, ha passat ab sa Familia á ocupar la sumptuosa casa que s’ha fet construir en el carrer del Progrés. Agrahim la galanteria que ha tingut d’oferirnos son nou domicili».
Can Bonada està catalogada i forma part del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Ripoll.
transp