__________________________
La casa era tant o més important que la pròpia família,
fins el punt de que gairebé es podria afirmar que
la família pertanyia a la casa i no pas la casa a la família
______________________________
Ribes de Freser
______________________________
Fins a principis del segle XX,
la vida de dels nostres avantpassats
va transcórrer majoritàriament dins l’entorn de
la Vall de Ribes i la baronia de Toses.
El territori de la Vall de Ribes
Parròquies de la Vall de Ribes
i baronia de Toses
La Vall de Ribes i la baronia de Toses
Des de l’edat mitjana fins a principis del s. XVIII, el territori actualment conegut com la Vall de Ribes englobava dues zones amb realitats polítiques i administratives diferents, que des del punt de vista orogràfic, també coincidien en dues valls distintes, la Vall de Ribes pròpiament dita, que aplegava els pobles de Ribes, Campelles, Pardines, Bruguera, Batet, Queralbs, Serrat, Ventolà i Planoles, i la Vall de Toses, que incloïa els pobles de Toses, Fornells, Nevà, Planés i Dòrria.
Aquesta darrera vall documentada i coneguda fins avui com Baronia de Toses, restà en poder de les famílies nobles dels Urtx, Mataplana, i Pallars fins l’any 1374, en que fou venuda a la família Pinós.
Per aquest motiu, la Baronia de Toses quedà sotmesa a un règim senyorial, mentre que la Vall de Ribes es va mantenir sota jurisdicció reial.
separador
Santuari de la Verge de Núria
i altres instal·lacions
La Vall de Núria
La Vall de Núria és una petita vall pirinenca situada dins el terme de Queralbs, a 1.967 m. d’alçada sobre el nivell del mar, encaixada en ple Pirineu i envoltada de cims que freguen els 3.000 m. d’altitud.
Per damunt de tot, la vall és coneguda pel santuari dedicat a la Verge de Núria, lloc històric de peregrinatge pels devots a la Mare de Déu, tant de Catalunya com del sud de França.
La vall està documentada des de l’any 1087, en què Guillem, comte de Cerdanya, va cedir els seus herbatges al monestir de Ripoll. En els documents més antics, hi apareix amb els noms de Annuria o Anugria.
La noticia més remota que es té del santuari data de l’any 1162. Es tracta d’una butlla del papa Alexandre III, en que autoritzava l’establiment de la Confraria de Nostra Senyora de Núria, i feia una concessió d’indulgències als fidels que hi anessin a celebrar la festivitat de la Mare de Déu, el dia 8 de setembre.
Els pobles
Església parroquial de
Sant Sadurní de Fustanyà
Serrat
El poble de Serrat està situat a una alçada de 1.357m. sobre el nivell del mar, a quatre kilòmetres i mig de Queralbs, municipi del que sempre a depès administrativament.
L’església parroquial fou construïda al veïnat de Fustanyà, a una distància d’un quilòmetre i mig del poble. Està documentada des de l’any 839, té una sola nau amb absis i està dedicada a Sant Sadurní, patró de Tolosa del Llenguadoc. La torre del campanar és de construcció més tardana, probablement de principis del segle XVI.
Pels Bonada aquesta església te una rellevància especial, ja que al llarg de quatre segles, fou el lloc on es batejà, casà i enterrà a tots els hereus de la família.
La distància que hi ha entre Serrat i Fustanyà, i les dificultats que de vegades suposava als seus habitants poder assistir als actes religiosos, feu que la família Tubau de Serrat s’oferís a construir l’any 1630, una església dins el poble, que és dedicà a la Mare de Déu del Remei.
separador
Església parroquial de
Sant Jaume de Queralbs
Queralbs
El poble de Queralbs està situat a 1.236 m. d’altitud, arrapat a la muntanya a l’entrada de les gorges de Núria. El seu terme té l’extensió més gran de tota la vall amb 93,8 km2. El municipi també aplega el poble de Serrat, el llogaret de Fustanyà, amb la seva església parroquial, els veïnats de la Farga, Vilamanya, Rialb, i la Vall de Núria amb el seu Santuari.
La primera església fou consagrada el 30 de juliol de l'any 978 pel bisbe Guisad II de la Seu d'Urgell, tot i que aleshores era sufragània de la de Fustanyà. L’església romànica actual va ser construïda a finals del segle XI, reemplaçant la primitiva de la que no en queden restes. Té una sola nau amb absis, a la que més tard s’hi afegí un creuer. El campanar és de torre i la façana del creuer està culminada amb una petita espadanya, però la seva principal singularitat és el nàrtex que cobreix la porta d’entrada, afegit el segle XII, amb sis arcs i cinc columnes de marbre blau, acabades amb uns magnífics capitells.
Queralbs també té un petit castell o fortalesa, probablement construït a les acaballes del segle XIV o a començaments del XV, per un privilegi atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós l’any 1375.
transp
Les cases dels hereus
Can Bonada de Serrat
Any - 1950
Serrat
La casa pairal de can Bonada, és un clar exponent de l'arquitectura pròpia de Serrat. De fet, pel conjunt de les seves característiques, ha estat catalogada per la Generalitat de Catalunya i actualment forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic català.
La primitiva casa, anomenada el mas Graner, fou construïda arrapada a la roca aprofitant el fort pendent de la muntanya, quedant els baixos soterrats pel vessant de tramuntana, mentre que l’altra banda orientada a migjorn, gaudia d’àmplies vistes a la vall.
La primera dada sobre l’existència d’un graner a la parròquia de Fustanyà, la vàrem trobar en un document del rei Pere III el Cerimoniós, del 3 de juliol de l'any 1364.
Hi ha constància que gairebé tots els hereus varen fer-hi obres de reforma o ampliació, ja fos edificant nous cossos, que es situaven a dreta i esquerra seguint el traçat del camí que passa arran de la façana nord, aixecant nous pisos, o construint blocs que situaven al davant de la cara sud, fins arribar al seu estat actual. De fet, encara avui són ben visibles i fàcils de llegir en les seves parets de pedra, les cicatrius dels treballs realitzats pels nostres avantpassats.
Fa uns anys, el grup “El Redall” la va comprar i rehabilitar, per convertir-la en una agradable casa de turisme rural.
separador
Can Bonada de Ripoll
Any - 1913
Ripoll
El 3 d’abril de 1912, en Francesc Bonada i Parés, hereu de la família que exercia de metge a la vila de Ripoll, va comprar un terreny en el paratge anomenat la Roqueta del carrer Progrés de Ripoll.
El 8 de juliol d’aquell mateix any, va presentar una instància a l’Ajuntament de Ripoll, sol·licitant llicéncia per construir una casa en aquell solar, que fou aprovada el dia 7 d’agost.
Aleshores encarregà els plànols de la nova casa al conegut i reputat arquitecte Joan Rubió Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí, que elaborà el projecte de la casa modernista amb façana de pedra, coneguda avui com can Bonada.
Un any més tard, un cop acabades les obres, la família es traslladà a viure a la nova llar. La revista “El Pirineu Català” del 14 de juny de 1913 deia el següent: “Nostre benvolgut amich, el reputat metje Don Francisco Bonada, ha passat ab sa Familia á ocupar la sumptuosa casa que s’ha fet construir en el carrer del Progrés. Agrahim la galanteria que ha tingut d’oferirnos son nou domicili”.
La casa Bonada està catalogada i forma part del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Ripoll, i actualment hi viu el seu nét i hereu de la família Francesc Bonada i Tarrés, metge dermatòleg.
transp