Pere Bonada i Roca - Enric Bonada i Dou - Els Bonada - Història d'una família de la Vall de Ribes

PERE BONADA i ROCA

ENRIC BONADA i DOU

En Josep Bonada i Parés (1889-1967), germà petit d’en Francesc que l’havia acompanyat en alguna de les seves visites als arxius parroquials, va fer per a ell una còpia integra d’aquell llibre. Poc temps abans de morir, va demanar al seu fill Pere Bonada i Roca (1928-2013) que continués el relat de la història familiar, tasca que acceptà de bon grat i prometé complir. A partir d’aleshores, en Pere va començar a recopilar totes les dades, documents, anècdotes i fotografies relacionades amb la família Bonada.

D’altra banda, l’Enric Bonada i Dou, nét d’en Francesc, s’assabentà de l’existència d’aquell manuscrit mitjançant en Pere que n’hi facilità una còpia. Sorprès per la lectura del text, ambdós es posaren d’acord per treballar conjuntament, amb l’objectiu d’elaborar un relat rigorós i veraç sobre el passat dels Bonada de la Vall de Ribes. Així doncs, el setembre de 1993, dedicant-t’hi moltes hores de lleure, i dies sostrets a la vacances familiars, començaren formalment els treballs per l’estudi de la història familiar.

Uns anys més tard, l’Enric Bonada i Sanjaume, coneixedor dels avenços que s’anaven produint, i veient la possibilitat de recuperar bona part del passat familiar, decidí col·laborar en el projecte participant assíduament en la tasca de recerca als arxius. En aquest llarg i feixuc procés, també varen comptar amb la valuosa ajuda de na Ramona Bonada i Ribera.

Malauradament però, a les acaballes d’aquell llarg període de recerca, just abans de començar l’elaboració i redactat del llibre que teniu entre mans, en Pere ens va deixar víctima d’una llarga i penosa malaltia.

El nou projecte

Començar un projecte de recerca sempre és una tasca difícil pels sacrificis i renúncies que comporta, però encara ho és més quan es tracta d’endegar-lo sobre un tema desconegut, sobre el que no es te experiència i sense lligams amb la pròpia activitat professional.

En un primer moment, semblà que l’opció més plausible era transcriure íntegrament el text del manuscrit original, però ben aviat sorgiren dubtes. ¿Calia reproduir-lo literalment, amb la seva ortografia, o pel contrari s’havia d’adaptar a les normes gramaticals actuals?. Tanmateix, si l’opció era modificar-lo, consideràvem indispensable aprofitar l’avinentesa per ordenar les dades i anècdotes cronològicament, suprimint-ne algunes de repetides i rectificant-ne d’altres que coneixíem amb més certesa.

Finalment però, hi hagué una causa per la qual decidírem replantejar tot el projecte i començar-lo de nou. Concretament, es tractava d’un petit error detectat en el manuscrit, en el que el propi Francesc situava el dia del seu casament en dues dates diferents. Per esbrinar aquesta incongruència, no ens quedà més remei que apropar-nos al món dels arxius. Un cop a dins, ens vàrem adonar ben aviat de les immenses possibilitats que ens brindaven aquests centres, per trobar noves dades de la nostra família.